Futbol, Catalanitat i altres herbes

Em sembla malament titllar als futbolistes catalans de "mercenaris" quan juguen amb Espanya. En primer lloc ningú pot posar en dubte la seva "catalanitat" i l'exemple que són per a molts. Són els mateixos jugadors que beneeixen i idolatren quan guanyen amb el Barça o quan assisteixen a la selecció catalana, els mateixos. Als que els cou quan guanyen amb Espanya, això és que s'està curant la ferida que tenen en el cervell, la que els fa patir aquesta bipolaritat ...

Així com defensar la cultura i la llengua que estimo com mallorquí, com catalanoparlant no em converteix en independentista, vibrar, sentir i alegrar-me amb les victòries d'Espanya (futbol, ​​bàsquet, tennis, motos, etc) no em converteix en fatxa. Ho dic per tots aquests que es recolzen sempre sobre els extrems i que no entenen que entre una punta i l'altra, hi ha la superfície més ampla.

Les primes als futbolistes també són motiu de polèmica ...Els diners de les primes, dels sous , els genera el propi futbol, ​​els patrocinadors, les marques, etc. No surt de les arques de l'estat. Així que tornar a utilitzar això com argument, torna a ser una bestiesa pancartista.
El futbol, ​​no són només cent i busques jugadors més o menys  rics que juguen a primera, són els treballadors dels estadis, els bars plens de clients, les emisores de ràdio, de televisió, de premsa escrita, les botigues de roba esportiva, els transports públics els dies de partit, etc, etc, etc. El futbol és un motor econòmic, que a més fa 4 anys ens ha col · locat en els focus de tot el món, o sigui turistes que vénen a visitar el nostre país, etc, etc, etc.

Avui deia el director del diari AS, "el futbol no dóna solucions, però dóna alegria"
I jo penso que la gent no és idiota, la gent sap el que passa, la gent no s'enfunda la samarreta i es torna idiota, però jo us dic una cosa, podem estar fotuts com estem i a més estar amargats, però també podem estar fotuts i permetre'ns ser feliços uns dies, quin mal segur que no ens fa ...