Jaime III, Rey de Mallorcas" (+ 25 de octubre de 1349)

"Jaume terç, valent i noble,

sempre august en la dissort,

regna encar damunt ton poble

per l'amor qui venç la mort!" M.A. Salva  Camp de sa Batalla en 1949 "Oh, redimit Monarca! Entrau fiadament que les perjures portes ja us obrí la Ciutat. Són morts tots els Centelles, i us porta rescatat la raça renascuda en noble sometent". Llorenç Riber   A Jaume III, Rei de Mallorca "Y Pedro IV pensaba que mató a Jaime III, sin saber que trasmutaba su sangre en flores de almendro, que cubrirían los campos de un blanco-rosa sereno. ¡Pedro IV! ¡Pedro IV! ¡Qué oscuridad llevas dentro! No sabes que el Rey Don Jaime reinará a través del tiempo, que el corazón de su gente lo guardará en su recuerdo... ¡Feliz es el rey que reina en el alma de su pueblo!" Eulogio Díaz del Corral   Jaume III de Mallorca       "Cuando el rey Jaime Tercero en la batalla caía, rodó la austera corona que de Mallorca ceñía. ¡Ay del bello reino amado, cuya corona perdía! ¡Ay, tristeza del morir por mor de la mano fría! Llora don Jaime Tercero en tanto su vida se iba, y en el envés de sus lágrimas esta visión parecía: bella Mallorca perenne que, de montañas ceñida, pétrea corona portaba, por largos soles bruñida, y albos almendros gozosos, perla en flor que profetiza para sus campos amados primaveras infinitas. Un ruiseñor lastimado dábale su melodía: 'Serás siempre rey amado de las gentes de estas islas, más largo será el amor, que dura la cruel herida'. Y hasta el rostro ensangrentado, al milagro de esta vista, subióle a Jaime Tercero la más serena sonrisa. Sobre la muerte triunfaba tan excelsa dinastía". José María Sánchez Sánchez   Romance de Jaime Tercero, Rey de Mallorca Evocació d'En Jaume III, Rei de Mallorques Silenci, un fondo silenci, en es Camp de sa Batalla! El Rei de Mallorca ès mort i es capvespre s'endavalla. Jaume III ès ara un màrtir, un mite i una esperança. Silenci, un fondo silenci, en es Camp de sa Batalla! Llorenç Vidal

Mediocre és un pais

Potser ha arribat l'hora d'acceptar que la nostra crisi és més que
econòmica, va més enllà d'aquests o aquells polítics, de la cobdícia de
els banquers o la prima de risc i assumir que els nostres problemes no es
acabaran canviant a un partit per un altre, amb una altra bateria de mesures
urgents o una vaga general.

Ha arribat l'hora de reconèixer que el principal problema d'Espanya no
és Grècia, l'euro o la senyora Merkel, i admetre, per intentar
corregir, que ens hem convertit en un país mediocre.
Cap país arriba semblant condició de la nit al dia, o en
tres o quatre anys, sinó que és el resultat d'una cadena que comença
a l'escola i acaba a la classe dirigent.

Hem creat una cultura en què els mediocres són els alumnes més
populars a l'escola, els primers a ser ascendits a l'oficina,
els que més es fan escoltar en els mitjans de comunicació i als
únics que vam votar en les eleccions, sense importar el que facin, perquè
són dels nostres. Estem tan acostumats a la nostra mediocritat que
hem acabat per acceptar-la com l'estat natural de les coses.

Mediocre és un país on els seus habitants passen una mitjana de 134 minuts
al dia davant d'un televisor que mostra principalment escombraries.

Mediocre és un país que en tota la democràcia no ha donat un president
que parlés anglès o tingués mínims coneixements sobre política
internacional.

Mediocre és l'únic país del món que en el seu sectarisme ranci, ha
aconseguit dividir fins i tot a les associacions de víctimes del terrorisme.

Mediocre és un país que ha reformat el seu sistema educatiu 13 vegades en
tres dècades fins a situar als seus estudiants a la cua del món
desenvolupat.

Mediocre és un país que no té una sola universitat entre les 150
millors del món i força als seus millors investigadors a exiliar-se per
sobreviure.

Mediocre és un país amb una quarta part de la seva població en atur que sense
això troba més motius per indignar que quan els guinyols d'un
país veí fan broma sobre els seus esportistes.

És mediocre un país on la brillantor de l'altre provoca recel, la
creativitat és marginada quan no robada impunement i la
independència sancionada. Un país que ha fet de la mediocritat la gran
aspiració nacional, perseguida sense complexos per aquests milers de joves
que busquen ocupar la pròxima plaça en el concurs Gran Hermano, per
polítics que s'insulten sense aportar una idea, per caps que s'envolten
de mediocres per dissimular la seva pròpia mediocritat i per estudiants que
ridiculitzen al company que s'esforça.

Mediocre és un país que ha permès, fomentat, celebrat el triomf de
els mediocres, arraconant l'excel · lència fins deixar-li dues opcions:
marxar o deixar-se engolir per la imparable marea grisa de la mediocritat.