Es cerquen Impertinents

El primer que ha de tenir en compte l'aprenent de impertinent, és procurar no ser massa franc, és a dir, els seus veritables pensaments i els seus sentiments no han d'aparèixer clarament de cara a la galeria, ja que es poden presentar contradiccions que són molt mal vistes per els puristes i els moralistes, tampoc cal ser franc amb els amics doncs aquests acabaran coneixent, a poc que es fixin, les inclinacions i veritables intencions de l´impertinent.

Però quan un ja és un impertinent fet i dret, s'ha de pujar l'autoestima, fins i tot ratllant la prepotència, però a poc a poc, no sigui que se li vegi massa el llautó. Una mica de grolleria, de tant en tant, tampoc ve malament per semblar més impertinent encara, però sense arribar a caure en el grotesc, perquè els impertinents solen ser per norma general, gent molt ben preparada, i normalment fan ostentació sempre de la seva cultura per fardar o treure arguments de la màniga, important-los un ravec si poden ferir especialment la sensibilitat dels altres. Per això són  impertinents .
Del engany fan sempre un art, ja que els impertinents sempre estan exposats a l'ull crític dels que tenen certes dots d'observació, encara que han d'anar amb molt de tacte en aquest sentit, perquè si se'ls agafa amb una mentida, sobre de vores després s´els pot  recordar de la seva mare.

L´impertinent s'exercita sempre en el innoble acte de la demagògia. Això ajuda molt en els enfrontaments, perquè els seus incondicionals, que sempre es creuen més llests que els altres, solen riure les gràcies i aplaudeixen les punyalades que amb certa agudesa i encert practiquen amb assiduïtat.

L´impertinent, per regla general, ho és innat, encara que precisa exercitar cada dia per creure el que diu i el que fa. D'aquesta manera, els canalles astuts i tots aquells que actuen sense cap mirament, foti qui foti, ja han recorregut gran part del camí per arribar a ser UN GRAN IMPERTINENT!.

Sense por a caure en el grotesc, per això són uns impertinents, poden estar donant sempre canya al personal, sabent que amb les seves paraules o fets ofenen i fereixen a molts. Això els importa un ravec. Per alguna cosa es senten superiors.

Entre altres qualitats, l´impertinent està sempre molt segur i es auto-convenç, encara que sap que està obrant malament, que sempre porta la raó i que no falla mai en les seves apreciacions, encara que això comporti el patiment dels altres. Té una mica de sadisme en les seves actuacions. "Si pateixes, pel que he dit o pel que faig, doncs et fots", solen pensar sovint.

A quants impertinents coneixem? ...



¡Salut i sort!.