Sens dubte cap estem vivint els moments més
difícils de la nostra història recent democràtica. Els espanyols abracem la
Constitució i la nostra incorporació a la Unió Europea amb la il·lusió de les
llibertats recuperades. Érem una democràcia jove que arribar de la mà dels
governs de Felipe González amb grans èxits: com la universalització de la sanitat,
l'educació i les pensions per a tots els espanyols. Modernitzarem l'economia en
circumstàncies molt difícils on es van exercir reconversions industrials de gran
profunditat. Des del punt de vista polític vam haver de fer front, al costat de
totes les forces democràtiques a grans desafiaments, entre altres, a la xacra
del terrorisme, que ja si sembla que estigui en una fase final. i un cop
d'estat el 23 de febrer de 1981. De tot això em queda el record d'una societat
que en uns pocs anys no només havia construït un Estat de Benestar Europeu,
sinó que havia recuperat la seva llibertat i dignitat. Escoltant la intervenció
de la bancada popular no només no reconec
res de l'esperit de la transició espanyola, sinó que a més adverteixo
una falta de compromís amb els èxits assolits durant aquests anys tan difícils.
Gestionar una crisi no pot ser excusa per desmantellar un model de convivència
que tant ens ha costat construir. Però a més és que les mesures que s'estan
prenent són equivocades, no només estan perjudicant a la majoria dels
espanyols, em refereixo a la classe mitjana i als més febles, sinó que no estan
servint per res. I això l'hi portem dient des de mesos però no han volgut
escoltar. Només els vull recordar que quan el Partit Popular va arribar al
govern la prima de risc estava en 300 punts bàsics i que ara supera els 600 i
que estem a punt de demanar un rescat perquè no ens podem finançar en els
mercats. Què és el que ha canviat en aquests vuit mesos de govern del Partit
Popular? Doncs que Espanya ha perdut tota la credibilitat, aquesta és la pura
raó, i no ho dic jo, ho diuen els mercats, a aquests als quals confien tant des
de la bancada popular. La prima de risc és un concepte financer que se li
escapa a la majoria dels espanyols. Es pot definir com el diferencial del bo
alemany amb l'espanyol a deu anys. Però sobretot el que mesura és la
credibilitat d'un país. I la nostra credibilitat s'ha desplomat des que Mariano
Rajoy i el Partit Popular governa Espanya. I repeteixo l'única raó és perquè
s'han pres les decisions equivocades. Es va posar en marxa una reforma laboral
que anava a aconseguir l'efecte contrari al que es perseguia. En comptes de
crear ocupació anem camí de destruir més de 600 mil llocs de treball. Perdre
ocupació primer suposa un drama personal, però és que des del punt de vista
econòmic és menys ingressos per l'estat i més despesa. És a dir que es dispara
el dèficit. Després es van dur a terme: dues reformes financeres, una fiscal i
una primera ronda de retallades en educació, sanitat i altres serveis socials.
Però clar res de tocar a les grans fortunes i patrimonis, reformar l'impost de
societats, perseguir el frau fiscal, posar una taxa a les transaccions
bancàries i així un llarg etcètera. Per estalviar 10 mil milions d'euros es
perjudica la qualitat de l'ensenyament, la sanitat i altres serveis. Això sí a
l'educació privada i concertada ni una sola retallada. Però clar darrere d'una
retallada està un ingrés. És el que té l'economia, que són vasos comunicants. I
darrere de la caiguda d'un ingrés hi ha la caiguda de la despesa, el que
s'anomena consum i minva els ingressos de l'estat. El que crea un cercle viciós
que contreu l'economia i tornem-hi. I amb això s'empitjora el veritable
problema de l'economia espanyola, que no és de despesa, sinó d'ingressos, que
és realment el que preocupa els mercats financers. Però el que ha resultat
decididament un fracàs absolut del Partit Popular han estat les successives
reformes financeres que han culminat amb la intervenció de Bankia, antiga Caja
Madrid i que va suposar l'escalada de la prima de risc per la pèrdua definitiva
de la confiança dels mercats en el nostre sistema financer. Com a colofó a aquesta llista de despropòsits està l'última tanda de retallades que en realitat és una contra reformagairebé constitucional duta a terme per un Govern a la fuga, que
reconeix que no té programa, que ha perdut gairebé 10 punts de suport ciutadà i
que segons ells mateixos estan al dictat dels mercats. I jo em pregunto On està
quedant els valors de l'Espanya democràtica conquistats amb tant esforç durant
la transició espanyola? Perquè quan un funcionari es manifesta per que se li
retiren els dies d'assumptes propis i la paga extra, no ho fa per la pèrdua
econòmica. Ho fa perquè lluita pels seus drets. No és una reivindicació només
econòmica, és una qüestió de dignitat. En aquest sentit vull solidaritzar-me
amb els funcionaris d'aquest ajuntament reconèixer la tasca que desenvolupen.
El PP amb aquests últims retallades s'ha quedat sol: castiga els desocupats,
destrossa impostos a la classe mitjana i més febles carrega contra els
funcionaris, abandona als dependents i malalts deixa sense beques als
estudiants. I repeteixo res d'aquests soluciona cap problema d'Espanya sinó tot
el contrari. Estem en la pitjor situació de la història recent d nostre país,
la resposta del Govern del PP és injusta i equivocada. Hi ha alternatives per
generar ingressos i activar l'economia. Per ingressar dels que més tenen
Un crit en contra de les retallades és un vot
a favor de la dignitat i la llibertat del poble espanyol
