Diferents grups de persones són assenyalats per la societat. El to de la seva pell, les seves faccions, la forma de xerrar, el seu nivell educatiu i la seva cultura, són aspectes que es tenen en compte a l'hora de provocar la seva exclusió de la societat. A Espanya el racisme i el classisme van units de la mà. En això l´últim qui té molt a dir és el pensament únic.
El racisme és present en una societat que està en crisi per la constant pèrdua de valors. I en la que té més a veure amb la societat que no amb tot el relacionat amb la feina o amb l'aspecte econòmic. Per dur a terme la discriminació es basen en cinc categories: els aturats, l'edat de les persones, els immigrants procedeixin d'on procedeixin, els grups marginals i, els grups ètnics minoritaris. Davant tots ells s'aprecia una permanent actitud de menyspreu.
És preocupant observar com una part de la societat veu com a normal l'augment del racisme, i encara és més preocupant que ho facin perquè és el que consideren com que és políticament correcte, no coincideix amb el que la gent pot pensar. A Espanya històricament el món àrab i l'islam han estat perseguits pels racistes. I aquest perjudici no ha estat abordat de la manera correcta des de l´educació, ja que ni els professors, ni els llibres han tractat de manera correcta a aquests col·lectiu socials. El aborden de manera superficial assumint el rebuig cap a la cultura àrab i musulmana.
Però no només són perseguits els àrabs, també els gitanos i els immigrants de països sud-americans, pateixen la persecució dels racistes més radicals.Per acabar amb el racisme i la intolerància, només cal un camí i és conscienciar la societat actual, que la ruta a seguir és apostar sense por per la integració sense por de tots els pobles, sigui quina sigui la seva procedència, la seva raça o el seu color de piel.Totes les cultures tenen cabuda en un món avançat i civilitzat com és en el que actualment ens trobem en el segle XXI.
