sábado, 2 de junio de 2012

Complexe de blancaneus

Mossec la poma i el seu verí m'adorm. Somnio amb paradisos nets de mentides, amb finestres obertes a l'alegria, amb palmeres amables que em donen la benvinguda. El meu somni és un somni de llibertat. I en el meu somni veig prats taronges, edificis sense envidrar, veig semàfors en colors fosforescents, passos de vianants amb cercles vermells, i rius que no van a parar al mar. Pujo muntanyes que arriben fins al cel i passeig entre núvols de xocolata. El meu somni juga amb mi i inventa laberints sense final. Corro sense mirar enrere. Sense passat, sense present, sense futur, el meu somni no fa tic-tac. I deixo que el meu somni em convidi a ballar. Els seus braços oberts em envolten i em fan girar. La música sona i jo no vull despertar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario