L´exit de la Mediocritat

Moltes vegades, molts de nosaltres, veient la televisió, ens fem creus en veure que genis super-preparats encatifen els quatre punts cardinals d'aquest planeta. Espanyols i mallorquins en particular preparadíssims que han hagut de marxar darrere d'un futur que aqui se'ls veda.
Molts de nosaltres, moltes vegades, ens retorcem el semblant quan aquest, o aquesta que apareix, és veí, amic, familiar o conegut. No parem de preguntar perquè una persona amb un potencial immens ha de marxar.
Tots nosaltres, ens sentim humiliats, ferits, maltractats quan persones que amb prou feines saben ajuntar les paraules per explicar com s'han posat l'últim pírcing, ens bufetegen amb els diners que guanyen sent la vergonya de molts i l'ídol de pocs.
Quantes vegades, ens hem preguntat en quin moment la mediocritat li va guanyar la partida a l'honestedat, al sentit del deure, del sacrifici, a la postergació de l'èxit com a via per valorar el que s'ha aconseguit. Al premi que hauria de tenir el mèrit i la capacitat.
Cap d'aquests valors s'assoleix sense constància, esforç i sacrifici. Aquest mèrit, aquesta capacitat, són les principals traves a la mediocritat. És mediocre el que creix a l'ombra del que mana, el que no qüestiona, i el que obeeix sense pensar. Quan aquest comportament es perpetua la mediocritat qualla com a forma de govern, oblidant perquè es governa i constituint la mediocritat un fi en si mateixa. La seva perpetuació.
No esperin que els mediocres vulguin envoltar-se dels millors. No suporten l'ombra que aquests els produirien. Els millors seguiran anant on sí es valora el mèrit i la capacitat.